Oct 102011
 

El pacte fiscal no té encaix ni a l’Estatut ni a la Constitució“.  Paraules clares i contundents del president Montilla.  I paraules lamentables d’algú a qui se li suposa una voluntat de defensar els interessos de Catalunya, si més no, pel seu recent exercici de la presidència de la Generalitat.

Vagi per davant que sóc dels que penso que el pacte fiscal no s’aconseguirà, per més que s’hi posin CiU i tants partits com calgui.  Però no s’aconseguirà no perquè no encaixi amb l’Estatut o amb la Constitució, sinó perquè al govern de torn de Madrid (i tant li fa si és socialista o popular) no li donarà la gana, perquè suposaria perdre un bon grapat de milions d’euros que ara li van la mar de bé per satisfer demandes tan absurdes com la major part de línies d’alta velocitat, a canvi de resultats electorals satisfactoris a determinades regions.  Així de senzill i així de ridícul. Gairebé tant com l’enèssima proposta federalista de la candidata Chacón (algú li pot explicar que “federalisme” no és café para todos?).

Amb un pressumible govern del PP amb majoria absoluta, el pacte fiscal serà més difícil d’assolir, fins i tot, que la independència.  Evidentment parlo d’un pacte fiscal que realment ens porti a un concert econòmic com el basc, no de l’enèssima modificació del sistema de finançament, perquè aquesta cau d’aquí a un parell d’anys, perquè toca (i aleshores ja veurem què és negociar a la baixa).

El Govern de la Generalitat demana, malgrat tot, unitat per negociar amb força a Madrid.  Insisteixo:  negociació perduda abans de començar però, en qualsevol cas, molt lloable, si més no com a mostra del mur de l’Estat respecte a les nostres legítimes demandes.   Davant d’aquesta crida a la unitat, la resposta del que era president fa encara no un any és la negació, no ja del suport, sinó directament, de la raó.  A mi em sona a traïció, què voleu que us digui.

Realment, cada dia és més difícil destriar el Montilla president del Montilla secretari general del PSC o del Montilla dirigent del PSOE.  I encara podríem afegir de l’hipotètic futur senador “no votat”  Montilla.  De tota manera, les seves prioritats, i les del seu partit, cada dia són més clares.  Quin nivell.

css.php