Oct 212011
 

Ahir, ETA va anunciar l’abandonament definitiu de la lluita armada.  Si hem de fer cas de la lectura que es va fer del seu comunicat, des de tot arreu i per part de tothom, llevat d’aquells quatre que han trobat en la necessitat d’un enemic permanent un argument polític, aquest cop va de debó.

Ara comença un temps molt difícil.  Un temps que, sense cap dubte, causarà dolor en moltes persones, perquè caldrà reconduir estratègies, derogar lleis, modificar-ne d’altres i fer-ne de noves, per construir un espai de pau i de no violència.  Comença un temps en què caldrà, lluny d’una demagògia de dècades, reconèixer les víctimes i el seu patiment, i caldrà, també, no oblidar que Inchaurrondo i els GAL van existir.  Aquest pas no serà gens senzill.  Ahir mateix sentia Pilar Raola establir un cert paral.lelisme amb la transició del franquisme a la democràcia.  Mal exemple, perquè l’oblit col.lectiu i la impunitat dels assassins no fan altra cosa que deixar ferides obertes que, al cap d’uns anys, es reobren i fan retornar, amb la capa de llustre que dóna el pas del temps, els criminals amb plena impunitat.

Caldrà, doncs, ser molt curosos amb la història i amb totes i cadascuna de les històries particulars i familiars.  Caldrà fer justícia amb majúscules, una justícia que vagi molt més enllà dels tribunals;  una justícia de tota la societat.

I per fer tot això possible, caldrà un posicionament polític decidit, allunyat del populisme i del titular cridaner.  Un posicionament polític capaç d’actuar amb saviesa, capaç de destriar l’opinió, la paraula i les idees, del crim, i capaç, sense vergonya, de situar-se públicament al costat, també, dels nostres morts (començant pels 21 d’Hipercor, els 9 de Vic…), especialment en moments singulars i transcendentals com el que es va viure ahir, perquè la justícia històrica ha de passar per davant de tot, fins i tot del futbol.

Ahir es va obrir un temps nou, un escenari nou en què, si realment volem superar dècades de mort, de soroll, de demagògia i de dolor, no haurem de perdre mai de vista que la pau sempre se signa amb l’enemic.

 

css.php