Jul 262019
 

Sé que no sóc massa original, i que de vegades escric sobre qüestions que ja ha comentat molta gent abans que jo. Tant li fa, perquè avui, aviso, no serà cap excepció. En qualsevol cas, dit sigui per endavant, com més va, menys crec en res, tot i que de vegades passen coses que ens fan girar els ulls cap al karma, la justícia poètica, els capricis de l’atzar, les rares conjuncions astrals, la casualitat, els designis insondables de la providència o de la fortuna, o el ben nostrat “tal faràs, tal trobaràs”. Ahir vam viure una d’aquestes situacions que ens deixen fregant-nos els ulls, incrèduls.

Ahir, segona votació d’investidura del candidat a president Sánchez, i segons fracàs. Però vet aquí que els vots en contra van sumar, exactament, 155, curiosament. I més encarà, haurien estat 158 si haguessin pogut votar els tres diputats presos, però no ho van poder fer. Després que Laura Borràs insistís en les 155 raons per no votar Sánchez, va i aquesta idea pren forma a través de 155 vots en contra, una xifra que va disparar la ironia a les xarxes socials, evidentment.

Sigui com sigui, i després d’una bona estona de riures satisfets, tot queda igual: un govern que allarga un mandat provisional, gairebé sense controls; un candidat que, ja sigui per supèrbia, ja sigui per incapacitat, ja sigui per falta de costum, no aconsegueix pactar res amb ningú; una sensació de perpètua provisionalitat, i l’horitzó d’una sentència que ja veurem com acabarà de situar cadascú. Mentrestant, l’agost a tocar, sol, platja, vacances i tot plegat, que això no es perdona, no fos cas. Ja arribarà setembre i la seva cruel realitat. Aleshores, dubto que cap atzar arregli res, ni que estiguem per a gaires bromes.

css.php