Jul 212019
 

Dubtem poc. Ens agradi o no, tenim una clara tendència a considerar-nos en possessió de la veritat absoluta i de la raó. I amb aquesta certesa anem fent i jutjant tothom del nostre voltant. I justament, potser, per aquesta seguretat en les nostres idees i en els nostres actes, arriben aquells errors que fins i tot ens passen desapercebuts però que poden fer mal, sense que mai arribem a ser-ne conscients.

A l’altra banda del mirall: dubtem massa. Aprenem a viure amb l’engoixant sensació de no saber si res del que fem serveix de res, ni si cap de les nostres decissions és la correcta. I malgrat tot, anem fent, mig perduts, en un univers d’incerteses. El dubte no paralitza, però pot resultar esgotador.

Ben mirat, ens movem entre una cara i l’altra d’aquest estrany mirall que és la seguretat en un mateix i que, finalment, sempre ens acaba retornant els errors, com un jutge silenciós i implacable, o totes les virtuts, com a la reina d’aquell conte antic. I així anem avançant, dia a dia, any a any, amb seguretats o sense, segons el dia, o segons la temporada, i així ens sabem humans i ens adonem que som vius, i que val la pena, per nosaltres i pels altres. O no?

css.php