Jul 092019
 

Mai no és massa recomanable actuar per despit, o per afany de revenja. I tampoc en política, evidentment. Però es veu que el nostre país està condemnat a anar fent (escriure “avançar” m’ha estat impossible) enmig de lluites intestines. A les ja clàssiques parelles de ball, per dir-ne d’alguna manera, que han estat Pujol i Maragall, Mas i Carod-Rovira, Puigdemont i Junqueras, cal afegir Torra i Aragonés. El mateix vessament de testosterona de sempre, però ara ja, finalment, al caire mateix de l’abisme.

Es veu que estem condemnats a la maledicció de no poder arribar mai a grans acords d’estat en pro de la independència del país. Cert que va haver una escletxa, un miratge, durant un curt temps, però que, finalment, per un joc absurd de a veure qui és més independentista (o qui la té més grossa, l’estelada), va acabar deixant-nos sense Parlament, sense capacitat política i amb un govern a la presó o a l’exili. Enorme exercici d’intel·ligència política que algun dia la història, des de la fredor de la distància, jutjarà de manera implacable, com tants altres errors estratègics immensos dels darrers anys.

I ara, on som? Doncs a les portes del capítol final d’allò que hem conegut com a procés. Després del 155 s’ha acabat la testosterona, i també les ganes de treure pit independentista. Ara mateix tenim un Parlament gens operatiu, un Govern qüestionat per totes bandes i uns pactes municipals, en massa cassos, molt difícils de pair. I la guinda de tot plegat, regalar la Diputació de Barcelona al PSC. A poc a poc, aquell partit que semblava condemnat a jugar un paper més que secundari, va adquirint un protagonisme insospitat. Bé, de fet, el que estem vivint és la resurrecció del somni del tripartit (aquell de Maragall i Montilla), d’una banda, i la restauració de la sociovergència (que tan eficaç ha estat sempre per tapar vergonyes mútues), d’una altra.

Vist el panorama, ja podem anar clamant per la república i per la independència, que la cosa va per llarg. Propera estació? Fi de trajecte: Iceta president, ves a saber amb quins suports. Voladura controlada del somni independentista enllestida. Tot en ordre, de nou. Game over. Insert coin. Com sempre. O, dame argo, perquè tothom ens entengui, no?

css.php