Jul 162019
 

A poc a poc, dissortadament, es va constatant que convertir determinats delictes en portada de diari i atribuir als delinqüents un nom més propi d’una campanya de màrqueting que descriptiu dels seus actes, té un evident efecte crida, ben alimentat des de sectors ben diversos de la nostra societat, això sí.

En mala hora a algú se li va acudir posar un altaveu al terme “manada” per definir una colla de violadors en grup. Des de l’aparició del terme, a Pamplona, van apareixent com a bolets “manades” per tot arreu. Si hi afegim la tebiesa de les actuacions judicials sobre les bèsties d’aquestes manades, tenim una combinació letal que converteix la violació en grup, fins i tot de menors d’edat, en una part més de qualsevol nit de festa completa.

I de propina, encara hi ha sectors de l’església catòlica que apel·len a la resistència fins a la mort, si cal, de les víctimes, per tal de preservar la seva virtut. Recupero l’enllaç a un article publicat fa dos dies que fa posar la pell de gallina en veure com pensa l’arquebisbe de Burgos al respecte. Una opinió, per cert, que no tinc cap dubte que comparteixen molts jutges i una bona colla de tertulians.

Definitivament, les dones ho tenen fotut, en aquest país. Entre la sospita permanent que alguna cosa han fet per provocar els pobres violadors, la passivitat, quan no condescendència, judicial, i els deliris eclesiàstics, cada dia queda més clar que el fanatisme masclista no té límits. Almenys, mentre quedin dones per sotmetre i de les quals abusar sense contemplacions. Només faltaria afegir que ja sabem que en el fons els agrada, com ja ha dit públicament algun jutge, no fa gaire. I tan amples, tots plegats.

css.php