Jul 122019
 

Tot allò que no es veu, no existeix. Així de simple. I si parlem de qüestions de gènere, un dels dèficits més importants en el llarguíssim camí a la igualtat, és la manca de model femenins d’èxit a imitar. Bé, potser no tant la manca, sinó la seva invisibilitat. De fet, només fa quatre dies, com aquell que diu, que sabem que hi ha grans jugadores de futbol, també competint a casa nostra. I podríem seguir en tants i tants altres àmbits socials, tradicionalment sempre masculins.

Si parlem d’espais gairebé exclusius dels homes (per no dir, directament, dels mascles), segurament l’exèrcit s’emporta la palma. El cert és que la presència de dones a les forces armades ha servit més per nodrir guions de pel·lícules o algun que altre lamentable titular de premsa (generalment pels abusos que han patit per part del seus suposats companys d’armes) que per generar un discurs en favor de la igualtat. Però vet aquí que, puntualment, la cosa no segueix aquest patró. Ahir, La Vanguardia va publicar un article destacant que, si no passa res, avui mateix, l’exèrcit espanyol comptarà amb la primera dona general, l’actual coronela Patricia Ortega.

Ara mateix, les forces armades compten amb 221 generals, tots homes, 1043 coronels (només 3 dones) i 3096 tinents, 16 dels quals són dones. Enmig d’aquest panorama, i tot i que les meves simpaties cap als exèrcits són més que relatives, sempre és bo que es trenquin alguns murs d’impermeabilitat i d’invisibilitat, en qüestió de gènere, i més en un món com aquest, en què arribar allà on és a punt d’arribar Ortega, només ella sap què li deu haver costat. Per cert, el comentaris a la xarxa a aquesta informació ja incorporen soflames contra el suposat feminisme fanàtic de la ministra del ram i contra els mèrits de la futura generala. El camí serà llarguíssim, no en tinguem cap dubte.

css.php