Jul 082019
 

Sempre m’ha fet una barreja de gràcia i pena la imatge d’un hàmster corrent a dins d’una roda que volta i volta, però que no duu enlloc. Quina despesa d’energia més poc productiva. Cert que entreté la bestiola, i potser d’això es tracta, però francament…

Ben mirat, de rodes de hàmster hi ha per tot arreu, i en tots els àmbits. Fem tombs i més tombs sense moure’ns de lloc i, en el fons, encara ens sentim satisfets del nostre esforç i de la nostra despesa energètica. Pel que fa als resultats, es calculen en base a la quantitat de tombs (una dada prou inútil, per cert) i ens quedem tan satisfets.

Valgui aquesta llarga introducció per entrar en la qüestió tan vella com inútil de la qualitat del llenguatge. Des de l’antic “català que ara es parla”, fins al “català heavy contra el català light“, o la polèmica per les reformes de la normativa, el debat entre el purisme gramatical i l’adaptació a la realitat social és tot un clàssic en la nostra societat. Qui no recorda el encesos debats sobre la qualitat idiomàtica a “Plats bruts”, per exemple? Doncs tot el que hem avançat des d’aleshores ha servit per arribar a la polèmica pel “cumpleanys” de Rosalia. Som on érem fa dècades, ni més ni menys, però amb un retrocés brutal en l’ús públic de la nostra llengua.

Seguim sent, si no m’erro, l’únic país del món que manté una certificació de nivell de llengua pròpia per als propis ciutadans, fins i tot per a aquells que han passat per una escolarització obligatòria que, per llei, ha de garantir la suficiència lingüística. I orgullosos que n’estem, de dedicar-hi una ingent quantitat de recursos i d’energia. Mentrestant, a les botigues, als bars, als restaurants… ens entendran i atendran en un grapat d’idiomes, però cada cop menys en el nostre, en una realitat tan perillosa com absurda. Però no cal patir, que cada cop tenim més inscrits a cursos i exàmens, i més titulats dels diferents nivells.

El cas Rosalia ve a posar-nos al davant el cruel mirall de la realitat; de la realitat d’una roda enorme de recursos públics que no acaba de dur gaire enlloc. Gastem energies i potser aconseguim un cert nivell de musculatura, amb tant d’exercici, però ens serveix de ben poc, si no arriba als carrers. Ah! per cert, quants cantants i grups catalans ben nostrats passarien una prova de puresa lèxica i gramatical en les lletres de les seves cançons? Aneu llegint i em responeu. Apa, seguim discutint si tal paraula és correcta o no, seguim deixant-nos enlluernar per “guixetes” inexistents i seguim fent i fent per no anar enlloc. Per cert, segurament una altra despesa energètica inútil, aquest text, massa llarg per a aquesta particular roda. Però ja no vindrà d’aquí.

css.php