Jul 202019
 

Doncs mira tu, sí, ja fa cinquanta anys, mig segle, d’allò del petit pas per a l’home i el gran salt per a la humanitat, i tot plegat. Qui ho havia de dir, cinquanta anys i poca cosa d’aquell futur que alçar els ulls cap a la lluna, amb una mirada nova, ens va fer somiar s’ha acabat fent realitat. Aquesta deu ser l’essència dels somnis i la fantasia, imagino. En qualsevol cas, pensar que un ésser humà es passejava per aquella superfície blanca que contemplem cada nit, superava, amb un enorme bany de realisme, qualsevol gesta que només havien gosat reflectir els escriptors o els directors de cinema.

Tot i que la memòria sempre és traïdora i acostuma a jugar a confondre el que realment hem viscut amb la imatge que ens n’hem acabat bastint, crec que encara tinc una visió breu, només una mena de fotografia en blanc i negre, de mi mateix, un crio aleshores, mirant, em fa l’efecte que sense massa interès, però amb la curiositat pròpia de l’edat i de la solemnitat de l’esdeveniment, una tele on unes figures blanques feien petits saltirons en una superfície diferent i seductora. Ja m’està bé pensar que aquesta imatge és real, tot i que segur que no va ser en directe, i que el que es mostrava la pantalla em va atreure una estona, tot i que no era conscient de la magnitud del que hi passava.

I mig segle després, seguim mirant la lluna amb curiositat o deixant-nos seduir per la seva presència quotidiana, igual com des de sempre han fet els nostres antecessors, i seguim fent-ne cançons o imaginant històries fantàstiques. Alhora, el somni d’alguns de tornar-hi, d’instal·lar-s’hi definitivament i de construir-hi un lloc on viure i des d’on contemplar com se’ns escola entre els dits el món que hem conegut, sembla cada cop més proper. De moment, em quedo amb la fascinació de tot el que es pot aconseguir amb una tecnologia que avui ens hauria de semblar gairebé primitiva, però amb la voluntat que neix de tenir un objectiu claríssim i compartit per tothom. La força de la voluntat i el seu potencial, al capdavall. Potser això és el que ens va fascinar en aquell moment, i que aniria bé no perdre, tot i que de vegades costi tant creure en res; fins i tot, en les nostres capacitats.

Avui acabo amb un enllaç a un interessant article que repassa algunes de les coses importants que van passar aquell any 1969. Potser, recordar-les des de la perspectiva del temps ens ajudi a entendre, o a imaginar, si més no, el futur.

css.php