nov. 292012
 

Un dels debats recurrents a tota mena de tertúlies, el dia que hi ha un petit forat en la programació que cal omplir amb qualsevol cosa amb una mica de ganxo, o quan ho permeten les cròniques de la corrupció o les campanyes electorals, és el de la igualtat de gènere.  Confesso que em resulten extraordinàriament avorrits, la major part d’aquests debats, perquè aconstumen a no ser altra cosa que una successió de tòpics que intenten demostrar que la dona no pateix cap mena de discriminació social, ni laboral, ni a dins de la llar, i que tot és qüestió de mèrit i capacitat.  Qualsevol opinió en contra d’aquesta mena de dogma social universalment assumit és immediatament titllat de mania, de fòbia feminista o, simplement, de ganes de discrepar per amagar la manca de preparació.

Per a tothom que pensi d’aquesta manera, li recomano la lectura d’aquest article.  I és que quan passem del pur comentari d’opinió a una prova experimental mínimament elaborada, afloren totes les mancances d’una societat que es complau a considerar-se igualitària, en un exercici magnífic d’engany col.lectiu.  I parlo dels països suposadament avançats, democràtics i declarats defensors dels drets humans.

Podríem trobar molts exemples similars, en tots els àmbits socials.  Evidentment, la discriminació per gènere no és exclusiva del món científic, ni de bon tros, i penso que és bo recordar-ho, justament avui, que no és cap dia internacional de res que tingui a veure amb aquesta qüestió, però al llarg del qual se seguirà perpetuant una situació terriblement (quan no dramàticament) injusta.

css.php