nov. 072012
 

Diuen els darrers indicadors que el sentiment independentista va perdent força, en un procés paral.lel a la davallada de les espectatives electorals de CiU, que cada cop se situen més lluny de la majoria absoluta i molt a prop d’on són ara.  Si tot això es confirma, el breu però intens viatge que va començar l’11 de setembre no hauria servit de gran cosa, per no dir de res.

A mi, que m’agraden les coses senzilles, m’ha donat per pensar si la raó de tot plegat no té a veure amb els dubtes que generen les declaracions dels diferents líders convergents i unionistes.  Més enllà d’allò de si estat propi o si independència o si interdependència, que encara es pot arribar a pair en un procés com el nostre, inèdit i sense precedents, arriben les paraules de Duran, abosolutament en línia amb el pensament del PP (i del PSOE) i fan saltar totes les alarmes.

Mentre Mas clama per un lideratge potent per avançar cap a l’estat propi, Duran s’entesta a posar aigua al vi i a defensar la tutela espanyola.  Amb aquest panorama apareixen dues grans amenaces:  la primera, la frustració per a la por a una nova política de peix al cove, en el millor dels casos, per no arribar enlloc.  La segona, un futur Parlament amb un equilibri de forces nacionalistes i estatalistes no gaire diferent a l’actual que, sense cap dubte, seria el gran fracàs del sobiranime, i que ens condemnaria a la pèrdua de capacitat d’autogovern durant molts anys.  En qualsevol cas, l’esvaïment de la il.lusió d’un futur millor.

Hi ha qui diu que tot plegat no és més que l’escenificació de papers de policia bo i de policia dolent.  Si és així, m’atreveixo a qualificar de suicida l’estratègia.  Si no és així, CiU té un greu problema intern.  I tots nosaltres de retruc.

I és que tal i com està el panorama polític, l’únic que no ens podem permetre amb les properes eleccions és un fracàs en forma d’enquistament de l’equilibri de forces actual.  O fem un salt endavant o el fem al pou.  CiU i l’actitud de Mas davant els dubtes que s’estan generant des de coalició que lidera tenen la darrera paraula, vulguem o no.  I les eleccions són a tocar.

css.php