nov. 112012
 

On rau la clau de l’èxit?  Segurament aquesta és una de les preguntes més difícils de respondre, perquè depèn de què considerem per èxit.  Podem anar a la llibreria i resseguir una immensa lleixa farcida de llibres d’autoajuda i, així i tot, és ben possible que no tinguem cap resposta clara, un cop llegits tots.

Diuen els Manel, en una de les seves cançons, que “de vegades ens en sortim”.  Potser aquest és el tema.  Potser l’èxit no és altra cosa que sortir-se’n, davant de situacions i problemes singulars i, tot sovint, relativament senzills.  I és que a cop de petites victòries tal vegada arribem a la sensació d’aconseguir allò que volíem, més o menys.

A força d’anys, començo a tenir clar que l’èxit, aquest èxit menut i quotidià, acostuma a ser cosa de molts, d’una suma de voluntats i d’esforços, a la qual cadascú aporta allò que té, allò que sap, ja sigui a dins de la família, on la idea d’ajuda mútua hem de suposar que està prou assumida, com a la feina, on difícilment algú pot tirar sol, com en un projecte polític, o en l’àmbit que vulguem.

A hores d’ara, crec que puc afirmar, sense gaire por a equivocar-me, que la feina coordinada i l’esforç col.lectiu enriqueixen i retornen a tothom que hi participa molt més del que cadascú hi aporta.  I és que quan som capaços de teixir unes xarxes de complicitat prou fortes, i sense saber massa com, passen coses, i ens adonem, gairebé sense adonar-nos, que ens n’hem sortit, i arriba aquell sentiment de satisfacció indescriptible que és el símptoma més evident de  l’èxit, si no l’èxit mateix.

css.php