nov. 062012
 

L’Europa enigmàtica no és el títol de cap programa dedicat a l’ocultisme ni als fenòmens paranormals.  És només una constatació de les misterioses declaracions que diferent resposables continentals van fent a propòsit de si Catalunya seguiria o no a la Unio Europea, cas que arribi a ser independent.  L’enigma ve de l’evidència que la mateixa persona pot dir avui blanc i demà negre, sense cap pudor i amb un cert regust marxista (de Groucho Marx, evidentment).  Això sí que és un fenomen paranormal.

Per ser que el problema català era només un lio, déu n’hi do la d’energies i esforços diplomàtics que està fent Espanya per torpedinar els afanys independentistes.  I déu n’hi do el paper galdós que estan fent alguns dels responsables de la Unió, amb les seves paraules.

A la vista d’aquest panorama, crec que la gran evidència és que ningú no té ni idea de com es posarà Europa si Catalunya arriba a ser independent (ni les institucions europees), perquè dependrà de com es facin les coses, atès que Madrid mai no reconeixerà Catalunya com una colònia que s’independitza i, per tant, no serveixen els precedents que amb tant d’interès esgrimeixen els populars.  Tot plegat, soroll i més soroll per impedir allò que cada cop és més irreversible.  Res més.

Com que no hi ha res, absolutament res, de cert en tot plegat, crec que el més intel.ligent és anar fent, sense cap por a declaracions sense fonament i, n’estic segur, les coses s’aniran aplanant a poc a poc.  Al capdavall, a qui menys li ha d’interessar una frontera catalana al sud dels Pirineus (és a dir, una Catalunya fora de la Unió Europea) és a Espanya, perquè el seu aïllament, aleshores, seria gairebé absolut, com ens recorda el professor Xavier Sala i Martín.

css.php