nov. 162012
 

Se li ha girat feina, i molta, al conseller Puig, si ha de justificar i legitimar unes actuacions policials clarament desproporcionades i només explicables des de la brutalitat i la impunitat més absolutes.

Em sembla perfecte que un responsable de qualsevol àmbit doni la cara pel seu personal, una actitud que, en el cas dels consellers d’Interior, no sempre ha estat pràctica habitual, lamentablement.  Però ara mateix, em temo que el conseller, per més que parli de fets fortuïts, no convencerà ningú davant l’agressió a un nen de 13 anys, dels cops sense venir al cas a una noia indefensa i gens agressiva, o davant d’una dona que no té cap aspecte d’especialment provocadora ni violenta, que ha perdut un ull per una pilota de goma.  I no n’hi ha prou amb reprovar determinats comportament.  Reprovar i no res, en política, ve a ser el mateix.

Però no cal patir.  Assumir responsabilitats i actuar en conseqüència és una cosa que no podem esperar de cap persona que ocupi un càrrec de rellevància política, en aquest país.  Per tant, la Conselleria d’Interior no en serà cap excepció.

Un cop més, uns quants innocents colpejats i alguns altres ferits de per vida, a causa d’una agressió (no intervenció) policial que no només restarà impune, sinó que no comportarà cap assumpció de responsabilitats.

Tot plegat fa un tuf de carències democràtiques que tumba d’esquena.  Això és el que tenim, però no el que mereixem.  Per a quan una mica de dignitat política?

css.php