nov. 182012
 

Aquesta crisi que ja fa massa que arrosseguem ens va deixant lliçons que cal aprendre bé, per poder-ne sortir més forts, quan en sortim.  Pel que fa a la classe política que remena les cireres de debò, ja ho sabem, van del “que se jodan” al “quien tenga deudas, que las pague“.  Ja sabem de qui no hem d’esperar res que no siguin més enganys, com les darreres mesures per evitar desnonaments, tant inútils com afirma la PAH de Lleida, on de 170 desnonaments en marxa només s’hi poden acollir 2 famílies.

I davant d’aquest escenari de desesperança, què?  No tinc respostes, però la meva intuïció diu que la raó i la veritat sempre se n’acaben sortint.  Així doncs, crec que cal que ens agafem ben fort a l’únic flotador que tenim, a la fe infinita i inquebrantable que ens en sortirem, malgrat tot.

Hem de seguir treballant, estudiant, cridant, rient, pensant, ajudant, votant, educant, analitzant, manifestant-nos, estimant, sent solidaris, cadascú a la nostra manera i dins de les nostres possibilitats, fent cas omís a les mentides que ens volen vendre com a veritats absolutes, i ignorant els mentiders, perquè només aquesta esperança, només aquesta seguretat que tenim dret a una vida millor ens farà arribar-hi.

Som molts.  Som la immensa majoria, i tenim la raó.  Aquesta és la nostra força i la nostra seguretat.  Només cal creure-ho, sense fissures, i no defallir.  Així és com ha tirat endavant, sempre, la humanitat, i nosaltres també.

css.php