nov. 202012
 

2.500 €.  Aquest és l’import màxim que a partir d’ahir es pot pagar en efectiu a un professional.  Així doncs, s’ha acabat allò d’anar amb els diners a la mà per comprar, posem per cas, un cotxe.  Francament, no tinc ni idea si la mesura serà efectiva o no per acabar amb alguna mena de frau, però el que sí que tinc clares són dues coses:  la primera, que posarà dificultats al moviment de diner negre i, la segona, que dubto que m’afecti gaire (per no dir gens), perquè no recordo si mai he pagat aquest import en efectiu.

De tota manera, el més divertit d’aquesta mesura són alguns comentaris que genera on, potser per lapsus totalment involuntaris, però significatius.  Un d’aquests el vaig sentir ahir al matí, per boca de Jordi Basté, gran professional i conductor d’un dels programes radiofònics amb major audiencia a Catalunya.  En concret, comentava que amb aquesta mesura hauríem de tirar de targeta o de xec si volem, per exemple, comprar una tele.

M’he posat a fer número ràpids i em sembla que ni la suma dels imports de totes les teles que he comprat en la meva vida no supera els 2.500 €.  La pregunta és evident:  quins televisors compra Basté?, o potser: quan temps fa que el periodista no va a comprar un d’aquests aparells?

Fa uns dies demanava, des d’aquest mateix espai, una mica de moderació en parlar de delícies gastronòmiques, per part de tertulians i opinadors, ara que el Banc del Aliment no dóna l’abast.  Crec que no és sobrer demanar també moderació en el moment de minimitzar què són 2.500 €, quan moltíssima gent necessita el sou de tres mesos, si no més, per sumar-los.

Per cert, recomano repassar els preus de mercat dels televisors.  El preu, evidentment, dels aparells que pot comprar la immensa major part de la gent d’aquest país, amb els nostres sous, pensions i subsidis cada cop més minúsculs.

 

css.php