nov. 052012
 

Els bons mestres, per a mi, són aquells que, més enllà dels continguts curriculars, són capaços de deixar-nos alguna lliçó que ens servirà al llarg de tota la nostra vida.   Si fem memòria, ben segur que tots en recordarem algun, d’aquests bons mestres, potser per alguna cosa que va dir i que no hem oblidat mai, potser perquè ens va desvetllar una vocació…

M’atreviria a dir que un d’aquests mestres amb ofici és la senyora Àngels Ferrer i Mato, exprofessora d’Alícia Sánchez-Camacho i a la qual, fa uns dies, va adreçar una carta que em va semblar, simplement meravellosa.  En aquesta carta, li recorda algun detall de com era l’escola on la líder popular va estudiar i li demana com, a partir de la seva experiència personal, pot dir tot el que està dient sobre la realitat de l’escola catalana, per acabar amb una frase que ressumeix tot l’esforç didàctic i pedagògic que està fent molta gent i que, com podem veure, no sempre dóna els fruits que mereix.  En concret, li demana que actui sempre “emprant els valors que et vam intentar inculcar a l’escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant”.  Què se n’ha fet dels valors?  Què n’han fet determinats personatges públics?

Que al cap dels anys, una mestra encara senti l’obligació d’ocupar-se d’una antiga alumna i li adreci una carta com la que comento és el millor aval d’un sistema educatiu que ara es vol destruir, perquè és un sistema que vol oferir valors, més enllà de la fredor de les notes.

css.php