nov. 012012
 

Avui, Tots Sants, una data per recordar els difunts i per fer-ho amb una curiosa barreja de visites als cementiris i de festa amb castanyes, panellets i moscatell, quan no sota la imatgeria gòtica de vampirs, carabasses i aranyes.

Segur que els antropòlegs podrien parlar i parlar d’aquesta sorprenent combinació de tragèdia i comèdia per recordar els difunts.  I és que potser tot plegat no és altra cosa que la imatge de la vida, una barreja, també, de tragèdia i comèdia, enmig de la qual anem fent com millor sabem.

Sigui com sigui, les nostres tradicions parlen de la nit de Tots Sants com una nit en què les ànimes del nostres parents ja traspassats tornen a les cases i als llocs on havien viscut, amb afany protector.  D’aquí alguns costums com el de posar un plat més a taula, de no menjar-se totes les castanyes, per exemple, tot dispensant a aquests visitants un tractament de divinitat benefactora.

Les creences tradicionals sempre tenen alguna cosa de ben real, i més enllà de si les ànimes ens visiten o no, el fet mateix que serveixin de pretext perquè fem un parèntesi en la rutina, perquè busquem bona companyia i perquè fem una mica de festa, ja té alguna cosa de màgic, de fantàstic i de positiu, i ens dóna alè per encarar amb una mica més d’ànim i energia l’hivern que gairebé tenim a tocar.

css.php