nov. 082012
 

Fa uns dies que em demano quina estranya moral tenen els responsables polítics que utilitzen la por com a argument electoral.  I és que em costa entendre per què aquelles persones que teòricament s’han d’ocupar de garantir una vida millor als ciutadans no tenen cap escrúpol a generalitzar el pànic entre la societat, només per mirar d’obtenir uns quants vots.

L’estratègia no és nova.  Recordeu aquell “si tu no hi vas, ells tornen” o els vídeos del dòberman?  Efectivament, va ser el PSOE qui sense cap pudor, va utilitzar aquests arguments electorals ja fa uns quants anys.  Ara, el PP, alumne aplicat, i també el PSOE (perdó, PSC), mestre entre els mestres, vaticinen tota mena de catàstrofes i missèries per a Catalunya si no guanyen ells, demostrant una absoluta manca de respecte per totes aquelles persones que ho estan passant molt malament, gràcies a les seves hàbils gestions passades i presents, tant a Madrid com a Barcelona.

I per acabar-ho d’adobar, la lleugeresa amb què líders de tot pelatge utilitzen el terme “nazi” com a qualificatiu sinònim de “nacionalista”, sense pensar, ni per un moment, en la diferència entre demanar un referèndum democràtic i executar un extermini planificat de milions de persones.  Tot al mateix sac.

És molt trist constatar com la manca de capacitat política, de generar il.lusió en una societat en crisi (no només econòmica) produeix monstruositats com les que que comento.

Personalment, demanaria no donar cap vot a cap formació que utilitzi la por com a argument de campanya, perquè cap poble -ni cap persona- vol, ni pot, viure amb una soga al coll, sinó amb l’esperança (fins i tot amb la seguretat) que un futur millor és possible.  I aquí comença l’ofici de polític, i acaba el de terrorista electoral.

css.php