nov. 262012
 

Poc més de dos mesos ha durat la il.lusió d’un canvi històric a Catalunya.  El Parlament que tindrem dóna menys joc, pel que fa a la volguda independència, que el que teníem ahir, sobretot perquè el primer partit ha perdut força d’una manera extraordinària i, a hores d’ara, amb prou feines podrà fer govern, i sempre a canvi de concessions enormes que, per força, dificultaran la governabilitat (la qual cosa no té per què ser negativa, des de la perspectiva de les polítiques socials, si és el cas).

Per a aquest viatge, no calien alforges, ni un desgast polític terrible que ha donat ales als sectors més immobilistes.   Potser aquests resultats evidencien una distància enorme entre la classe política i els opinadors, i una societat real que, al meu parer, ha castigat amb contundència la poca claredat, els discursos ambigus i unes polítiques socials terriblement agressives.  Al capdavall, una combinació explosiva.

Caldrà veure si el nou govern gossarà aventurar-se en el procés d’un referèndum d’autodeterminació, amb mínimes garanties de sortir-se’n amb claredat, per molt que la presència sobiranista al Parlament sigui més que significativa, perquè, més enllà de les aritmètiques parlamentàries, l’espanyolisme surt molt reforçat, amb un PP consolidat i amb Ciutadans que hi triplica la seva presència.

Finalment, ens trobem davant d’una nova legislatura en què les polítiques econòmiques i socials guanyaran protagonisme.  Mentrestant, em temo que podria ser que la independència hagués d’esperar, perquè qui va convocar aquestes eleccions haurà de donar moltes explicacions, sobretot a l’interior de la seva pròpia formació (i aquí potser serà on tindrà l’enemic més dur), i haurà de fer molts equilibris davant d’una pressió des de l’esquerra en demanda de polítiques més socials, i també des d’un espanyolisme crescut amb el fracàs de l’aposta convergent.

El 2014 seguirem sent Espanya, i no per manca de voluntat, sinó per un greu error estratègic que ha fet saltar pels aires un lideratge clar, em temo.  Esperem, com a mínim, que també siguem una mica menys pobres, a no ser que la col.laboració CiU – PP es mantingui, perquè també suma.  I ja està dit.

css.php