nov. 022012
 

He d’admetre que molt poques vegades he sentit realment vergonya aliena -potser  pel meu caràcter individualista i distant de determinades realitats-, però en llegir les darreres paraules del senador Montilla, n’he sentida, i molta.

Pensar que algú que és capaç de parlar de referèndums tot assimilant-los a pràctiques franquistes (“els referèndums són la modalitat preferida dels dictadors”, va dir, literalment), em sembla d’un nivell intel.lectual, polític i democràtic tan escandalosament baix que m’avergonyeix pensar que durant uns anys aquest personatge va ser el president del meu país.  Aquest home ha sortit mai de casa seva i ha vist quines són les pràctiques habituals en els països més democràtics d’Europa?  És evident que no.

Ja tenia raó la meva dona quan deia que ella no mereixia un president com aquest.  Amb declaracions com aquestes crec que ningú pot pensar res de diferent, llevat dels quatre escolanets que aplaudeixin tot el que diuen els seus exdirigents, sovint per por a perdre alguna cosa, si no ho fan.

Cada dia que passa estic més convençut que no fa tant van viure un dels capítols més depriments de la nostra història.  Un capítol que caldria mirar d’oblidar per sempre.  El temps i la memòria el jutjaran, i a tots aquells que el van fer possible.  I espero que sigui amb tota la contundència que mereixen alguns personatges.

css.php