Diu Alícia Sánchez-Camacho que el el PP estima molt Catalunya i nosaltres hem d’estar contents perquè aquesta és la rèplica a les paraules d’Aznar de fa uns dies, que no destil.laven precisament cap mena d’afecte. I com que la veritat acostuma a anar més lligada als fets que no a les declaracions, cosa que també passa amb els matrimonis, apareixen la tercera en discòrdia, Soraya Sáenz de Santamaria i, com a portaveu del govern de Madrid que és, anuncia una auditoria sense precedents de les competències de les diferents administracions, per evitar duplicitats.
Ara ja sabem qui va dir la veritat, i no va ser Alícia, la de l’amor declarat, precisament. No perdem mai de vista que quan el PP parla de duplicitat vol dir eliminar competències autonòmiques, perquè la maquinària recentralitzadora i espanyolitzadora s’ha posat en marxa amb tots els mitjans al seu abast i no hi haurà qui l’aturi. Siguem clars: segons la manera de pensar popular, tot està duplicat, des de les competències fins a les institucions, començant pel síndic de greuges (que té un homòleg espanyol), seguint pels parlaments, els governs, es sistemes educacitus, els mercats, les lleis o els presidents. Si ja en tenim un de «nacional» (el de Madrid) per a què en volem més.
Aquesta és l’estimació del PP cap a les autonomies i, molt especialment, cap a Catalunya, que els està sortint rana. Francament, després d’escoltar les paraules de Sánchez-Camacho no vaig poder evitar que em vinguessin al cap les imatges de la mantis religiosa (aquell insecte que devora el mascle després d’aparellar-s’hi), de la faula de la granota i l’escorpí o, directament, dels criminals que al crit de «tu ets meva» assassinen les seves parelles. I és que davant de segons quins amors, més val que no ens estimin tant.
Per si de cas, anem fent papers i no ens encantem amb el divorci, no fos cas que no arribéssim a temps. I és que el nivell d’humiliació continuada que estem patint ja és del tot intolerable.
