oct. 042012
 

Començo a pensar seriosament en la necessitat d’impulsar una iniciativa popular per dedicar el nom d’alguna plaça al ministre Wert i, ja posats, una plaça d’on surti el carrer de la Independència, perquè aquest personatge està fent molt més per aquesta causa que dècades de treball polític.

Darrera genialitat:  vol subvencionar (amb diners públics -també catalans) escoles catalanes que ensenyin en espanyol a Catalunya.  Deixant a banda la flagrant discriminació per raó de llengua que això suposaria (discriminació contrària a la constitució que diu defensar), crec que mal favor faria als alumes d’aquesta escola (la cosa no donaria més que per a una, i encara unitària), perquè es trobarien ben sols, si fem cas de les dades oficials.  I és que, senyor ministre, em pot dir quantes famílies han demanat escolarització en castellà a Catalunya?  M’ho pot dir sense mentir ni fer demagògia?  Ja li dic jo:  dotze.

Però és clar, aquest no és el motiu.  No es tracta de garantir el que ell considera drets individuals, es tracta de crear un problema allà on no n’hi havia cap;  es tracta d’apostar per una doble xarxa educativa allà on no fa cap falta i on no la vol ningú;  es tracta, en definitiva, de dividir els nens per llengua (per la dels seus pares, per cert) i de generar odi.  Aquesta és la raó última del que diu el ministre:  crispar i dividir.   Bé, crispar i dividir, a banda de recentralitzar l’educació per tal de recuperar l’adoctrinament centralista espanyol.

I encara té la barra d’argumentar les seves idees amb la relació causa-efecte entre l’escola catalana i l’independentisme.  I ho diu parlant d'”evidències”.  Em podria dir quines?  si no pot -que no podrà-, no són evidències, són només enganys i insídies.  Perversos enganys i perverses insídies només encaminats a la involució educativa i a la politització dels continguts curriculars, en nom de la unitat d’Espanya i contra la identitat i l’autogovern de Catalunya.

I això sí que és una evidència.

css.php