oct. 082012
 

Alejo Vidal-Quadras, aquest personatge que sembla que visqui fora de la realitat (serà un jet-lag permanent tant anar i venir per Europa?), es va despatxar a gust la setmana passada afirmant que l’independentisme no és pacífic ni democràtic.  Sorprenent.

D’una banda, caldira recordar-li a Don Alejo que una manifestació clarament independentista amb un milió i mig de participants (o els que siguin, però molts, moltíssims) es va resoldre sense cap incident.  Ni una paperera trencada.  Tot un exemple de manifestació violenta i gens pacífica.

D’altra banda, m’agradaria saber què pot haver de més democràtic que una consulta al poble (aquell que ostenta la sobirania, segons la seva constitució, aquella que tant els agrada de mostrar com a principi de principis i font de la veritat suprema).

A més, ara mateix, tot el que ha passat a Catalunya és que s’han convocat unes eleccions seguint escrupolosament el que marquen les lleis vigents.  Res més.  Dit això, si opinar i obrir un debat d’idees es considera una activitat violenta i antidemocràtica… anem bé.  Personalment, em recorda uns temps en què pensar era delicte.

Finalment,  li voldria recordar que no han estat els independentistes els que han demanat una ocupació militar, una involució de la Guàrdia Civil en el funcionament dels Mossos d’Esquadra,  l’empresonament del president de la Generalitat, la supressió de l’autonomia i la dissolució de les institucions d’autogovern, el bombardeig periòdic de Catalunya…  Tot plegat, evidentment, molt pacífic i molt democràtic.  Sí senyor.

css.php