oct. 182012
 

Si hi ha un parell de coses que, ara mateix, em semblen prou clares, diria que són:  primera, que el procés sobiranista que s’ha posat en marxa a Catalunya no té marxa enrere i, segona, que aquest procés és tota una incògnita perquè, segurament, no val cap dels referents independentistes que hem vist fins ara.

Catalunya no és una colònia, en el sentit clàssic del terme, ni Espanya és ja cap potència colonial.  A més, hi ha una Unió Europea que hi té molt, però que molt a dir, sobre la voluntat democràtica d’una de les seves regions riques i productives.  En aquest context, trobo lògiques algunes de les expressions que li hem sentit darrerament al president Mas i de les quals se n’ha fet, potser amb massa precipitació, una interpretació simplista.

Ara mateix, Catalunya té tots els números per ser el primer país que esdevé estat, i que ho fa en el si de la Unió Europea.  Aquest pas no té precedents i, no ens equivoquem, caldrà anar inventant (tots plegats, vulguin o no, i per més que ara diguin) respostes satisfactòries per a cada situació concreta.

A la vista de tot plegat, totes les afirmacions apocalíptiques que estem sentint darrerament no tenen cap, remarco:  cap, base.  Són només això, afirmacions sense cap valor, que només serveixen per intentar fer por, i poc més.  PP i PSOE, a hores d’ara, estan fent un ridícul sense precedents, a nivell internacional, amb unes postures immobilistes absurdes i pròpies de règims totalitaris, o amb propostes que no passen de brindis al sol, per utilitzar una expressió ben castissa a Espanya.  Algun dia hauran de retre comptes de tantes barbaritats com estan dient i de tant pànic que volen generar amb aquest autèntic terrorisme dialèctic i mediàtic.

En resum, que no hem de fer cap cas de les plagues bíbliques que ens venen a sobre si gosem abandonar Espanya, inclosa aquesta tan vella de l’ocupació militar i no permetre que cap bajanada ens despisti del que és realment important.  I des d’aquesta perspectiva, cal agrair la postura del president, que sembla haver fixat la velocitat de creuer cap a ningú sap massa on, però cap a algun lloc molt diferent a aquell on hem estat els darrers 300 anys.

Són temps per mantenir el cap fred i no perdre la calma davant de res ni de ningú.

css.php