oct. 172012
 

Fa uns quants dies vam saber que la selecció espanyola de bàsquet va destrossar els apartaments que ocupava a la vila olímpica de Londres.

Qui ho havia de dir.  Ara resulta que aquests modèlics jugadors homenatjats i adorats no són tan bons nens.  Bé, potser aquest és el colofó lògic per a una competició en què els dubtes sobre el joc, per tal d’arribar a la final a qualsevol preu, van ser omnipresents.  Ara també sabem que tenen mal perdre.

Potser sí que aquesta selecció és un bon reflex d’Espanya, amb estratègies més o menys poc confessables i amb violència quan les coses no surten com voldrien.

Si en fem un pack amb La Roja (la de futbol), les seves primes i com (i on) tributen pels seus ingressos, ja tenim una instantània sencera d’Espanya:   actuacions no massa ajustades a les normes, privilegis econòmics per als rics, diners que esquiven la hisenda pública, violència davant la derrota i, evidentment, declaracions públiques per dir que no passa res, no fos cas.  Olé!

I tot plegat ho acabem pagant nosaltres, per variar.

 

css.php