oct. 162012
 

Si ens prenem la molèstia de consultar el diccionari, veurem que la primera accepció del terme “pau” fa referència a l’estat de tranquil.litat o quietud no pertorbat per fatics, molèsties, etc,  i a l’estat d’ànim tranquil, no pertorbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc.  Cal anar força més endavant per arribar al significat relatiu a l’absència de guerra.

Fa uns dies vam saber que el Premi Nobel de la Pau li atorguen a la Unió Europea.  Francament, si algú es pren la feina de reflexionar un moment sobre què implica el concepte “pau”, aquest premi sembla més fora de lloc que el que se li va atorgar, tot just investit, al president Obama, que ja és dir.

Pretendre que la Unió Europea, avui, és un instrument de tranquil.litat, capaç d’evitar temors i molèsties, quan la crisi està deixant uns efectes no tan diferents dels que deixen les guerres convencionals:  pobresa, malnutrició, odi, gent sense llar, morts… i quan només està servint per enriquir encara més els més rics (com també passa a les guerres),  és fer molta política ficció, o pixar molt fora del test, com diem nosaltres.

Però bé, això és el que hi ha.  Premi Nobel de la Pau a aquells que tan vergonyós paper van  fer durant els gairebé deu anys de la guerra dels Balcans, per si algú no s’enrecorda.

Vivim en un món estrany, molt estrany, i tant les persones que han proposat aquesta candidatura, com el Comitè del Nobel que ha decidit qui cal premiar  són magnífics exemples de la miopia hipòcrita i dels interessos inconfessables que ens envolten.

css.php