oct. 062012
 

En filosofia religiosa, “moral” es defineix com la ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.

D’acord amb aquesta definició, sobten les paraules del bisbe auxiliar de Madrid, secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal, Juan Antonio Martínez Camino, quan afirma que troba moralment inacceptable la desintegració unilateral de la unitat d’Espanya.  Tot i que la jerarquia eclesiàstica sempre ha tingut fama de comptar amb gent ben formada, aquestes declaracions no ho demostren, precisament.  En conret:

– La paraula “moral” remet a comportament humà, no a la manera com s’organitzen i relacionen les societats  col.lectivament.  Altra cosa seria si el que vulguessin fos titllar d’immoral una persona concreta (el president Mas, potser?).  També podria ser, i segurament lligaria més.

– Parlar de “desintegració unilateral de la unitat d’Espanya” denota un desconeixement greu de com evolucionen les societats i com es creen els estats.  Des d’una perspectiva històrica, dubto molt que la desintegració unilateral sigui la norma, tot i que admeto que no sóc historiador.

De fet, ja trigaven els bisbes a pronunciar-se, tot i que, ara com ara, no estiguin especialment qualificats per donar lliçons de moral, si per un cop són capaços de mirar-se a ells mateixos i fer un examen de consciència.  El que no entenc és per què s’entesten a defensar la unitat com a valor superior, quan el propi Déu al qual afirmen servir va crear un món prou divers, segons proclamen.

Deu ser que hi ha massa coses que la nostra ment humana no és capaç d’abastar, si no és des de veritats absolutes – i per tant inqüestionables- encara que perfectament amotllables a qualsevol circumstància, per tal de treure’n profit, com fan ells.

css.php