oct. 242012
 

Fa un parell de dies podíem llegir una notícia que no per poc previsible, coneguda i assumida és menys greu:  la crisi fa que mengem pitjor, i aquest deteriorament dels hàbits alimentaris generarà problemes de salut a mig i llarg termini.

Independent del que duri la crisi i del que tardi a reduir-se el volum d’aturats, tot el que ara estem vivint ens passarà factura durant dècades, perquè les xifres de pobresa i malnutrició, especialment infantil, i ara també la constatació que s’estan reconduint les pautes alimentàries generals cap a alternatives econòmiques, ni que siguin menys adequades, no hi ha dubte que tindran efectes molt greus en l’estat de salut de la nostra societat en el seu conjunt.

Davant d’aquest panorama, voldria demanar a la cort de tertulians dels diferents mitjans de comunicació, aquest reduit grup d’escollits per pontificar des de les antenes i les pantalles, que tinguin la decència de moderar determinats comentaris quan parlen de restaurants, vins i, en general, de qüestions culinàries, perquè ja resultava ofensiva fa anys, i encara molt més ara mateix, la impúdica exaltació de la cuina i del menjar de màxima qualitat (quan no directament de la tòfona blanca) amb què sembla que els encanti obsequiar-nos sense parar-se a pensar, ni per un moment, que la major part de mortals mai no podran ni acostar-se a cap de totes les exquisideses que ells consideren poc menys que imprescindibles.

Ja està dit.  Ara només cal esperar una mica de moderació verbal en temps com els que pateix tanta gent, perquè una mica menys d’esnobisme seria molt recomanable.  O si més no, s’agrairia que no ens prenguessinper idiotes incapaços de valorar la diferència entre els productes més exclusius i de màxima qualitat i els de consum més generalitzat, i menys ara que ens toca anar rebuscant ofertes, en el millor dels casos.

css.php