oct. 092012
 

Ho intenten.  Un cop i un altre ho intenten, però no hi ha manera.  Els realitzadors televisius intenten amagar la realitat, però no se’n surten.  Ho havíem vist en els intents desesperats de minimitzar les xiulades al rei a les finals de Copa i ho vam tornar a veure el minut 17 i 14 segons, diumenge, al Camp Nou.

El problema d’intentar censurar les imatges és que resulta impossible, en un món on gairebé cada persona és potencialment un càmera de la cadena de televisió més potent de la història:  Internet.  Ahir, la realització de Canal+ va passar de puntetes per damunt del clam independentista del Camp Nou, però als pocs minuts, la xarxa anava plena de vídeos i de fotografies que la televisió oficial ens havia intentat amagar.  Ells sabran a quins criteris respon aquesta actitud, o a les intruccions de qui.

El cas és que els mitjans internacionals sí que se n’han fet ressò i que l’únic que han aconseguit aquests magnífics realitzadors és oferir al món el reflex d’una Espanya encorada en pràctiques tan antigues com aquesta imatge de dues de les màximes representants del partit del govern, o com les de la repressió policial de fa uns dies, per exemple.  Per més que digui el ministre Garcia-Margallo, segurament aquests posats i aquests comportaments són els que fan anacrònica i negativa la imatge d’Espanya, i no els que ell voldria.

Amb aquestes estratègies, Catalunya, dia a dia, va guanyant solidesa democràtica, es va carregant d’arguments i raons per fer-se independent, i aconsegueix el suport i el respecte internacionals.  I és que mentre alguns encarem amb il.lusió el Segle XXI, uns altres encara no s’han mogut de mitjans del XX.

css.php