oct. 192012
 

Més enllà de les dades macroeconòmiques i de l’exhibició d’enginyeria econòmica que anem patint per dissimular una estafa de dimensions col.losals que fa possible un enriquiment vergonyós dels rics i un empobriment sovint dramàtic de la resta de la població, hi ha una realitat brutal:  la pobresa ja afecta, fins i tot, a la gent que té feina.

M’agradaria molt sentir algun responsable polític, ja sigui nostre o forà, explicar de què han servit les reformes del mercat laboral i les retallades sistemàtiques, a banda de per contribuir a incrementar fins a magnituds difiícilment assumibles, les dades d’atur, sobretot juvenil, de pobresa, de malnutrició infantil, de desnonaments…

Que les persones que treballen se situin en posicions de pobresa hauria de fer trontollar tot l’aparell polític, perquè implica unes relacions laborals molt properes a l’explotació i a l’esclavisme.  Però és clar, això tant se’ls en fot, mentre puguin assegurar-se les garrofes a canvi de perpeturar la situació de privilegi d’alguns (digueu-ne església, banca, grans fortunes…)

I estem parlant de casa nostra.

css.php