No tenim futur dins d’Espanya. Bé, de fet, no tenim ni present. Així de simple, així de clar i així de trist, especialment pel que suposa de frustració per a tots aquells que encara creuen en miracles, o que somien truites. Alguns ja estem molt fets a la realitat.
Una sentència del Tribunal Suprem anul.la una convocatòria d’oposicions perquè s’hi exigia coneixement de català (com a requisit, evidentment). Tant els fa, als tribunals espanyols, tota la legislació catalana, les sentències prèvies de constitucionalitat, i tot el que calgui. El català no pot ser requisit ni per treballar a una administració que opera a Catalunya, segons la mentalitat espanyola.
Costa molt fer cap comentari al respecte que no sigui: Independència ja! si no volem deixar d’existir en pocs, en molts pocs anys.
Què en diran, al respecte, els defensors de l’estat federal? Com es federalitzen sentències com aquestes? I el nostre dret a ser atesos en català? Efectivament, no existeix.
Sense independència no tenim ni futur ni present. Ho refermen, sentència a sentència, els tribunals espanyols, per si no en teníem prou amb les bajanades ministerials.
