oct. 132012
 

No tenim futur dins d’Espanya.  Bé, de fet, no tenim ni present.  Així de simple, així de clar i així de trist, especialment pel que suposa de frustració per a tots aquells que encara creuen en miracles, o que somien truites.  Alguns ja estem molt fets a la realitat.

Una sentència del Tribunal Suprem anul.la una convocatòria d’oposicions  perquè  s’hi exigia coneixement de català (com a requisit, evidentment).  Tant els fa, als tribunals espanyols, tota la legislació catalana, les sentències prèvies de constitucionalitat, i tot el que calgui.  El català no pot ser requisit ni per treballar a una  administració que opera a Catalunya, segons la mentalitat espanyola.

Costa molt fer cap comentari al respecte que no sigui:  Independència ja!  si no volem deixar d’existir en pocs, en molts pocs anys.

Què en diran, al respecte, els defensors de l’estat federal?  Com es federalitzen sentències com aquestes?   I el nostre dret a ser atesos en català?  Efectivament, no existeix.

Sense independència no tenim ni futur ni present.  Ho refermen, sentència a sentència, els tribunals espanyols, per si no en teníem prou amb les bajanades ministerials.

css.php