Gen 242012
 

Fer país és, entre moltes altres coses, contribuir a projectar les formes d’expressió pròpies, tant si parlem de llengua, com de música, de cinema, de dansa, de teatre, de pintura, d’arquitectura…  arreu del món.  Només d’aquesta manera serem capaços d’aconseguir que se’ns reconegui com a territori amb identitat pròpia i amb una cultura sòlida i singular.

I ara resulta que, amb un govern que es proclama nacionalista, l’Institut Ramon Llull envia, per representar Catalunya a Europa, un grup de flamenc que canta en espanyol.  Fantàstic.  Suposo que deu ser allò de la multiculturalitat o de la capacitat de sumar i d’integrar, o potser un nou tribut a pagar per fer-nos simpàtics i amables a Espanya (missió imposible).  Qui ho sap…

Sigui com sigui, és molt difícil justificar aquesta tria, per molta qualitat que tinguin Las Migas en el seu estil, i, sobretot, explicar per què la representació de Catalunya no s’encarrega a qualsevol altra formació amb moltes més arrels en la cultura, en la sonoritat i en la idiosincràsia del país.  Però bé, això és el que hi ha i, molt més enllà de les proclames sobiranistes, cada cop més buides de contingut, allò que realment es fa parla per si sol, amb claredat meridiana.

Ara, a veure qui podrà sostenir que una nina vestida de flamenca o la bandera de tres franges amb el toro no són símbols que ens identifiquen i amb els quals ens projectem al món.  O potser és aquest l’objectiu?

De moment, ja sabem el concepte de cultura catalana que tenen el Llull i l’ICEC (per cert, calia canviar el nom d’Institut Català de les Indústries Culturals pel d’Institut Català de les Empreses Culturals, amb tot el que comporta i en els temps que corren?).  Caldrà estar atents a futures iniciatives.

css.php