Gen 082012
 

Per a aquells descreguts que no tenim paciència per esperar la Candelera per tal de desar tot allò que ens ha acompanyat durant el Nadal, avui és el darrer dia d’aquest petit oasi de bondat i de bons sentiments que visitem cada any, amb una puntualitat sorprenent.

Reis, dissabte i diumenge.  Una combinació perfecta per reprendre, dilluns, la rutina escolar, laboral… això sí, encara immersos en temps de rebaixes (enguany, el terme “rebaixes” té un punt irònic).  En qualsevol cas, demà serà el retrobament amb una realitat quotidiana que, d’alguna manera, hem trencat durant tres setmanes llargues.

Crec que el parèntesi nadalenc és necessari, si més no pel que té de trencament d’hàbits i d’implantació d’uns altres que potser caldria no arraconar tant, igual com fem amb les boles de colors i els ninots de neu.  Val a dir que aquest any algú s’ha entestat a complicar-nos especialment aquestes dates.  Entre el Govern català amb el seu tancament del calaix dels quartos (que no de caixes) i el de Madrid amb la proclamació pública de les seves mentides preelectorals, no ha estat un Nadal fàcil, però ens n’hem sortit, i amb prou dignitat.

Ara torna la rutina, la crisi i més mentides dels governs (perquè pinta que les mentides seguiran sent la pauta habitual de l’activitat política).  Així és la vida, diuen.  Però sigui com sigui, entomarem el que calgui i tirarem endavant i potser, només potser, el dia menys pensat trobarem un petit ninot, o un estel o una espelma mig nevada, en algun racó de casa, que s’havia ressitit a tornar al seu lloc, per recordar-nos que les coses i les persones poden ser una mica millors, si volem i ens hi posem.

css.php