Gen 122012
 

Una nova decepció, i ja no sé quantes van.  CiU vota a favor de les retallades del PP, al Congrés, mentre el conseller Mas-Culell parla d’asfíxia econòmica d’aquestes mateixes mesures cap a a Catalunya.

Segur que ho justificaran per raons d’estat, de lleialtat institucional, de resposta a una situació excepcional, o del que sigui, però la veritat serà només una.  Bé, potser dues:

1.  Torna la inútil política de peix al cove.  Especialment inútil amb una majoria absoluta a Madrid, i més quan hi ha una clara voluntat de carregar la culpa de tots els mals a les autonomies (i quan es parla d’autonomies, sempre és  Catalunya el cap de turc).

2.  Una cosa és el que diu el Govern de la Generalitat, per boca del seu conseller i una altra el que diu la mateixa formació política a Madrid, per boca del seu grup parlamentari.  Així funcionen alguns (de credibilitat millor ni parlar-ne).

Tant en un cas com en l’altre, l’únic que podem treure en clar és que nosaltres pagarem, un cop més i que el miratge de tenir una majoria nacionalista al Parlament de Catalunya és només això, un miratge.  D’altra banda, ja sabem prou que la lleialtalt (si aquest fos el cas) només té una direcció:  de Catalunya cap a Espanya, mai al contrari.  Insistir-hi és claudicar.

És intolerable, per a bona part de la ciutadania, comprovar com es critica i s’abraça alhora aquell que ens vol destruir com a poble, com a cultura i com a societat.  I aixó no és ni geometraria variable, ni equidistància, ni res.  Això comença a sonar o bé a hipocresia (amb Catalunya, evidentment) o a traició al país, a canvi de no sabem ben bé què.

Ahir va ser un dia molt trist per a Catalunya, i per a molts catalans cansats d’un tacticisme polític que no ens porta enlloc més que a formar part d’una societat, una cultura, una identitat, una llengua…, cada dia més pobres i més maltractades.

css.php