Gen 222012
 

Un tast de voluntat a prova de tot és el que m’enduc cap a casa cada cop que puc visitar i parlar amb calma amb gent d’Occitània.   L’occità és, segurament, un dels pobles més perseguits i més pretesament humiliats d’Europa, tot i ser hereu, sense anar més lluny, de la literatura medieval més significativa del vell continent: la dels trobadors.  Els occitans han aprés a conviure amb una mena de realitat múltiple i simultània, on no hi manca la seva pròpia consciència nacional, paral.lela a una determinada adscripció jurídica i administrativa, o el coneixement de la seva llengua al costat d’una vergonya apresa (per induïda) a usar-la en públic (soyez propre, parlez français -sigueu polits, parleu francès, poc més o menys-).

L’Estat Francès ha intentat per tots els mitjans ridiculitzar i menystenir fins a l’extinció qualsevol llengua diferent de l’oficial de la República i, en el rànquing de víctimes, l’occità s’emporta la palma, segurament pel seu enorme pes històric.  Malgrat tot, la voluntat de ser, de seguir sent, continua viva i, lentament però de manera constant, va esgarrapant petits espais de presència pública.  Música, educació, literatura, cinema, internet… són àmbits on la llengua d’Òc es resisteix, i de quina manera, a desaparèixer.

I com és possible?  Crec que gràcies a la inquebrantable voluntat de ser, més enllà de qualsevol obstacle, de qualsevol agressió, de qualsevol humiliació.  Faríem bé els catalans d’aprendre una mica dels nostres veïns del nord i refermar-nos, individualment i com a poble, en la nostra voluntat de ser, perquè resulta massa fàcil llençar la tovallola davant de les contínues agressions que ens arriben d’Espanya i la seva nova andanada unificadora i d’aniquilació econòmica.

La voluntat és la gran força motriu de l’evolució i del progrés.  Si sabem què volem i si realment ho volem, és possible aconseguir qualsevol cosa, per més difícil que sembli.  I això ens ho podem aplicar, a nivell individual, cadascun de nosaltres, a quasevol aspecte de la nostra vida, perquè com va dir el poeta: “serem allò que vulguem ser”.

css.php