Gen 092012
 

Igual com passa amb moltes pel.lícules, el cas Millet sembla que tingui una segona part en l’afer Urdangarin, amb tantes coincidències que ben bé podria tractar-se de la continuació d’una mena de tenebrosa història interminable.

Tant un cas com l’altre són la culminació d’un procés d’enriquiment personal a partir d’institucions amb forta implantació social.  En el primer cas el Palau (de la Música) i en el segon l’altre Palau (el de la Zarzuela).

En tots dos casos sembla que hi ha implicades (o estafades) tota mena d’institucions públiques i no públiques del país.  Qui pot nega-li res a la gran institució de la cultura musical catalana o a la corona espanyola?

En qualsevol dels casos podem fer les apostes que vulgueu que ningú farà cap a la presó.  Ja sigui per edat, ja sigui perquè quan es dicti sentència els delictes hauran prescrit, ja sigui per falta de proves… temps al temps.  Ningú, tret que es pugui arribar a veure amenaçada la monarquia;  en aquest cas, segur que hi haurà un boc expiatori, per si de cas.

De tota manera, i més enllà dels pocs escrúpols dels responsables de les estafes, em queda un dubte:  i les persones, empreses i institucions “estafades”, especialment en el cas Urdangarin?  Ningú en parla i sempre apareixen com a víctimes.  Jo em pregunto, per què tots aquests moviments de diners, de factures i de preus desorbitats per no fer res?  Què esperaven a canvi?  Perquè en determinats contextos,  ningú no fa res a canvi de res.  Absolutament ningú.

Tot plegat molt lleig, si es confirma.  Perquè sempre pot ser que tot plegat hagin estat manipulacions de la premsa o de quatre malpensats.  Al capdavall, qui pot dubtar de l’honorabilitat d’una institució com la monarquia encara que, segons sembla, ja va fer en el seu moment mans i mànigues per amagar els negocis de l’exjugador d’handbol (i de passada per diluir la possible implicació de la infanta).  O qui pot dubtar dels molts compromisos adquirits per tanta gent (particulars, empreses, partits…) que va gaudir dels favors de Millet?  Algú serà capaç de fer autèntica justícia en cap dels dos casos?  Francament, em costa molt de creure-ho, més enllà d’imaginar arguments de novel.la negra o d’alguna pel.lícula més o menys ocurrent.

Que trist és comprovar que segueixen passant segons quines coses i, en realitat, no passa res.

 

css.php