Gen 272012
 

La gent és la força de Catalunya.  Aquest és un lema que va fer fortuna fa uns quants, segurament perquè en un país petit i sense estructures d’estat com el nostre, la força de la gent, de cadascun dels seus habitants, és la veritable mesura de la seva capacitat real.

Ara, però, ens trobem amb la dura realitat que molts dels nostres actius més capaços, més ben formats, marxen.  Enginyers, infermeres, arquitectes, músics, metges, economistes, emprenedors, inverstigadors… se’n van, a la recerca de millors oportunitats i d’un lloc on poder desplegar el seu potencial, al servei i a benefici de la societat que els acull.

No sé si els que marxen són no no els millors, perquè això d’”els millors” sempre depèn d’amb qui fem la comparació, però segur que són bons i que no és igual comptar amb el seu talent que no comptar-hi.  D’altra banda, el nom no fa la cosa, com sabem prou bé.

I aquí ens quedem nosaltres, amb ganes d’avançar i amb la ferma voluntat de fer-ho, però perdent múscul de país, coneixement i oportunitats dia a dia, i sense projectes d’inversió més enllà de l’esperança del retorn de les obres o fiant el nostre futur a un turisme engreixat pel low cost.  Davant d’aquest panorama, val la pena recordar que l’any 2012 no es crearà a Espanya (ni a Catalunya, evidentment) cap plaça d’investigació.  Això per no parlar de totes les que s’han suprimit els darrers mesos.  Serà que estem massa ocupats fent un intensiu d’austeritat que ens fa cada dia més pobres (no a tothom) i amb menor capacitat de maniobra per tirar endavant el país i avançar cap a una societat més pròspera.  I encara hi ha qui n’està orgullós, d’aquestes polítiques.  Sembla que torna el “que inventin ells”, d’Unamuno, també a casa nostra.

Que n’és d’encertada aquesta vinyeta que corre per Internet, sobretot en aquests temps d’estupidesa i mediocritat disfressades de pragmatisme i de saviesa. Potser no estem “prou madurs” per a segons quines coses…

css.php