Gen 262012
 

Vull fer meva la gran expressió de Mohamed Jordi, el fantàstic personatge del programa La Competència, de Rac 1:  “se’ns pixen a la boca”.

Això és el primer que m’ha vingut al cap quan he sabut que un jurat popular ha considerat no culpables Francisco Camps i Ricardo Costa de l’afer dels vestits.  La veritat és que després de tot el que s’ha sentit en el judici, que aquests dos personatges surtin sense càrrecs fa pensar que la corrupció, el moviment d’obsequis de luxe, l’ús i abús dels càrrecs públics… deuen ser pràctiques legals en aquest país.  Greu.  Molt greu.

Aquest afer, però, s’afegeix a molts altres que estem patint els darrers temps:  uns negocis més que estranys del gendre del rei, amb intent d’amagar-ho, per part de la corona inclòs;  un sistema bancari que ens ha portat a la ruïna i que segueix rebent i rebent diners públics;  una classe política que ha fet de la mentida pràctica habitual; una església catòlica supersubvencionada malgrat la crisi i que dissenya la ideologia dels governs;  fins i tot, un jutge únic de 85 anys que dóna cobertura a la violència en l’esport…  i molt i molt més.

I el més greu:  ens demanen respecte i adhesió.  Respecte i adhesió a aquesta bufa paròdia de democràcia i de justícia?  Mai de la vida.  Entomarem el que vingui i ens revelarem quan puguem, perquè mereixem alguna cosa millor que aquesta vergonya, però ni el més mínim indici de col.laboració ni de comprensió amb aquells que ens escanyen sense pietat per seguir mentenint uns privilegis indignes.

Aquesta gent fan bo Mohamed Jordi.  Tots plegats se’ns pixen a la boca, en una barreja de burla i humiliació.  I nosaltres som incapaços de reaccionar ni d’anar més enllà de proclames buides i de declaracions d’intencions que no ens porten enlloc.  On són els líders polítics i socials de debò?  On són els millors, aquells que ens han de fer avançar?

Aquesta sentència ha estat la gota que ha fet vesar la meva paciència.  Avui, amb tot el dolor de la derrota, li he recomanat a la meva filla que, si té ocasió (els coneixements i la capacitat ja els té), que marxi d’aquesta merda de país i construeixi la seva vida ben lluny d’aquí, amb pena potser, però amb glòria, orgull i dignitat.

css.php