Gen 072012
 

Diu una clàssica dita anarquista que l’única església que il.lumina és la que crema.  No, no vull fer cap crida pública a la crema de res.  De cap de les maneres.  En aquesta ocasió, molt em temo que els “cremats” som tots els ciutadans, que hem de suportar retallades sense precedents i increments d’impostos immorals mentre l’església catòlica conserva intactes tots els seus privilegis.

És molt trist constatar que passen els anys, passen els governs i la influència i la situació de privilegi de l’església es manté inalterable, i cada cop més present en la vida política i en la seva orientació ideològica.   En les circumstàncies actuals, permetre, sense anar més lluny, que els edificis eclesiàstics no pagui IBI i que a sobre comptin amb un finançament públic més que destacable és com pretendre que l’Estat ens pagui la hipoteca i, a més, ens regali els impostos.

Francament, em costa imaginar com expliquen els bisbes i capellans la realitat social, econòmica… als seus feligresos, sense que els caigui la cara de vergonya, o sense mentir en nom de Déu.  Potser amb el discurs aquell de la resignació i de les proves que se’ns posen per fer-nos més forts, per refermar la nostra fe, i tot plegat, que tan bé els ha funcionat durant segles per mantenir una situació de privilegi i d’abús de poder.  O potser amagant la realitat rere la cortina dels valors de la família tradicional, a cop de missa d’autocar i entrepà pagats.

Només puc desitjar que aquesta realitat que crema (que ens crema) sigui capaç d’il.luminar, de debó, tots els ciutadans cap a un futur millor i més just, encara que ho dubto força, a la vista de com van evolucionant les coses i de com constatem que hi ha coses que, per més temps que passi, no canvien.

css.php