Gen 032012
 

Vagi per davant que sóc un autèntic sapastre per a les matemàtiques.  De fet, aquesta matèria va ser el meu calvari particular en la meva època d’institut.  Potser per aquesta frustració adolescent, sempre m’ha produit una estranya fascinació el misteri que s’amaga rere els números i les operacions i càlculs que amb ells es poden arribar a fer.

Llegint alguns articles d’aquells que de tant en tant en dóna per llegir encara que no hi entengui gran cosa, vaig topar amb aquest.  Déu n’hi do… un model matemàtic capaç de predir la unió o la separació dels països.  Ara resulta que això de la independència ja no és només una cosa d’identificació col.lectiva, ni una qüestió de rendibilitat econòmica.  Ara és també un resultat que es pot predir matemàticament.

Aquest tipus d’estudis sempre m’han semblat un tant fantasiosos, però en aquest cas concret, hi ha un element que me’l fa més creïble:  només el País Basc i Escòsia tenen “més incentius” (terminologia de l’article) per independitzar-se.  Què haurem fet els catalans que ni matemàticament tenim credibilitat quan parlem d’independència?  Pobre Vila d’Abadal, quan comprovi que ni recorrent a la simulació matemàtica la cosa esdevé versemblant i vegi frustrades les seves expectatives.

Molt em temo que cal començar a prendre consciència (tots plegats) i mesures (qui les pugui prendre), perquè a hores d’ara ningú pot dubtar, d’una banda, que les matemàtiques són una ciència exacta i, d’una altra, que Catalunya no pot seguir exactament com fins ara, si no volem acabar tenint, ja per sempre, un país mediocre, pobre i poc respectat.

css.php