Gen 132012
 

Només una.  Només una jugadora de bàsquet ha estat capaç de desafiar la norma descaradament sexista de la FIBA que obliga les jugadores a utilitzar una indumentària clarament discrimintòria, no sé ben bé si per una qüestió de comoditat (ho dubto), d’estètica (discutible) o de simple “babeig” masclista (no en tinc cap dubte).

No me les vull donar d’espabilat, però quan aquesta notícia es va anunciar, ja vaig pronosticar que s’aplicaria sense massa dificultats.  Ara, quan Diana Taurasi és capaç de plantar cara al sexisme masclista en l’àmbit esportiu, hi ha un sospitós silenci generalitzat.

Ja ens va bé la manipulació de la imatge de la dona?  Ja ens va bé seguir acceptant les normes d’uns directius casposos?  Ja els va bé, a les dones, ser objecte de voyerime d’una manera tan descarada? Ja ens va bé perdre coses que han costat segles de guanyar, a les dones?  Potser sí.  No és estrany, en un temps en què assistim, impotents, a la destrucció d’un seguit de drets socials, que trigarem dècades, si no segles, a recuperar.

L’esport no és aliè a la dinàmica de la societat en general i patim temps de rebaixes.  Malgrat tot, el meu suport absolut a la postura de Diana Taurasi i al seu valor individual.  No servirà de res, la meva solidaritat, però si més no, que consti.

css.php