Gen 042012
 

Aïllar l’estupidesa hauria de ser una de les pràctiques socials habituals, sobretot quan es practica des d’alguna administració pública.  La darrera mostra la tenim en la notícia de la reincidència “multatòria” de la Guàrdia Urbana de Barcelona cap a una persona sense sostre.

Tot i que la notícia no dóna gaire informació, seria interessant saber, per exemple, en base a què es posen les multes, perquè per “acampar” i dormir al carrer (és a dir, per no tenir un soste sota el qual passar la nit) no sembla massa coherent (“acampar” i “indigent” no acaben de lligar);  sota quin principi es pot perseguir “l’infractor” fins al menjador social que l’acull (com a darrera adreça coneguda?  perquè si hi ha una “acampada”, en tot cas, hauria de ser el lloc on es fa) o, sobretot, quin cost té per a tots els ciutadans la tramitació d’aquestes multes, perquè els actes d’aquesta magnífica i eficient Guàrdia Urbana la paguem tots, barcelonins i no barcelonins.

Un centenar de multes a un indigent -si és indigent, és prou evident que no les podrà pagar-.  Qualsevol persona que hagi treballat a l’administració, o que tingui una mínima dosi de seny pot imaginar les hores de feina que comporta la gestió i reclamació de l’impagament d’un centenar de multes.  Això, esperant que no arribi a la via executiva, perquè aleshores els costos es disparen i l’estupidesa es fa més evident, si encara és possible.

Cal denunciar aquestes pràctiques, perquè són les que realment desprestigien la funció pública, a veure si qui ho pot fer pren mesures per eradicar-les per sempre i, ja que hi som, per posar una mica d’ordre en determinades actuacions d’alguns membres concrets i coneguts de la Guàrdia Urbana (no només de Barcelona) que són més a prop de les maneres de fer del xèrif de pel.lícula de sèrie B que del servidor públic.

css.php