Gen 312012
 

El govern espanyol, per boca del seu ministre de Justícia ha deixat ben clar que no té la més mínima intenció de facilitar la presència del català al sistema judicial, perquè prou sort tenim del “privilegi” de gaudir d’una llengua comuna.  Més clar impossible.

Per la seva banda, la consellera de Justícia  s’ha apressat a dir que s’està estudiant que sigui la Generalitat qui pagui les traduccions dels plets que es vulguin presentar en la nostra llengua, tot assumint que el català és una qüestió només catalana i que qui té  “vicis” (o manies lingüístiques), se’ls ha de poder pagar.  Malament rai.

Crec que va sent hora que comencem a tenir les coses clares i a saber quines són les nostres capacitats i quins els nostres oponents (allò de les fortalesses, les amenaces i tot plegat).  I si la justícia és un territori hostil per a la llengua, cal saber-ho i dir-ho en veu ben alta.  Al capdavall, ja tenim prou trajectòria històrica per valorar tots els convenis, acords de col.laboració, sistemes de traducció, personal de suport…  que s’hi han invertit per ser on som i perquè ens tractin com ens tracten, des de Madrid.

Si aquesta és la idea de respecte i protecció que l’estat aplica a les llengües que no sòn l’espanyol, més val tenir-ho ben clar i no anar amb cataplasmes per fer veure que les coses són com realment no són (ni seran mai), ni malbaratant diners en cortines de fum.

Ja n’hi ha prou d’enganys benintencionats i d’amagar aquells que ens agredeixen, en aquest cas a través de la llengua, intentant fer veure que així es garanteixen els drets lingüístics dels ciutadans.  Uns drets, com queda ben clar, que no tenim, ni ens deixaran tenir.  Les cartes sobre la taula, si us plau, i a actuar en conseqüència.

Només quan assumim que estem malalts podrem començar la recuperació.  Amb cataplasmes, en el millor dels casos, només emmascararem algun símptoma, alhora que dificultarem el diagnòstic.  Però això no cura.

css.php