set. 232011
 

Sembla que és perfectament possible que el president Montilla sigui nomenat senador, sense que li calgui rebre cap vot, ni figurar a cap llista, les properes eleccions.  Legal? sí;  però lleig? encara més.

No és el primer cas d’un alt càrrec amb importants responsabilitats en un antic govern que ho fa, i molt em temo que no en serà l’últim.  De tota manera, em dol imaginar un president del meu país al Senat, per tot el que comporta de jubilació de luxe i de distanciament, no només físic, de Catalunya.

Ja sé que tots tenim dret a guanyar-nos la vida dignament, però crec que la presidència de la Generalitat, com a màxima institució del país, mereix més respecte.  Em costa molt imaginar altres expresidents fent el mateix camí polític, francament.

El fet, però, acabi com acabi (al Senat o no, tant li fa) ja resulta, per ell mateix, indicatiu de com es valora la presidència de la Generalitat per part de determinades persones  i partits:  com una etapa més en una carrera política amb alts i baixos i amb anades i tornades.  Tant és fer d’alcalde, com de president, com de diputat, com de cap de llista… tot són feines.

Trist, molt trist, però molt revelador.  Potser no podíem esperar res més, de fet.

css.php