set. 222011
 

Després del gran soroll per la interlocutòria del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya sobre la llengua vehicular a l’escola, i del corresponent recurs, arriba la calma mediàtica, només trencada per qüestions puntuals, com la presentació de l’Informe de Política Lingüística.

Servidor, que ja comença a haver-ne vist de molts colors, em temo que, finalment, el castellà entrarà, encara més, a l’escola, i assistirem a un exercici fantàstic de justificació d’un nou equilibri entre llengües, sota el pretext de la millora escolar, de la llibertat, o del que sigui… però, això sempre, mantenint la immersió lingüística.

Doncs no.  Si arriba el moment, caldrà recordar què és la immersió en una llengua i no oblidar mai que, de cap manera, no és utilitzar-ne dues.

Cada cosa és allò que és i té un nom que la defineix.  Amb dues rodes, manillar i pedals, és bicicleta, no cotxe.  Si cal fer forat al castellà com a llengua vehicular ja no parlarem d’immersió lingüística (ni d’escola catalana tal i com l’entenem).  Estarem parlant d’una altra cosa.

Permeteu que m’avanci als esdeveniments, però crec que no és gratuït activar totes les alarmes, i menys si pensen en el govern que pot arribar al poder de l’estat ben aviat, en la manera com arribarà, segons apunten les enquestes, i en els precedents  de les polítiques del partit en qüestió, en matèria lingüística, allà on governa.

Si ens volen trencar el sistema escolar, no dubto que ho faran, però que no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, ni des d’allà, ni des d’aquí.  Això mai.

css.php