set. 062011
 

Quan algú juga a marginar i a trencar la cohesió, potser el millor que li pot acabar passant és que acabi marginat.  L’alternativa sempre és molt pitjor,  i sempre comporta efectes socials més greus, quan no irreparables.

Vull proposar una solució per a aquells quatre pares i mares mal comptats que en nom de no sé quina llibertat volen trencar un sistema escolar vigent durant dècades i prou efectiu.  Recordem que, a Catalunya, la llengua vehicular a l’escola ha de ser (no ho és en tots els casos, i si no em creieu, volteu per diferents escoles del país) el català.  D’altra banda, el sistema ha de garantir la competència lingüística en català i en espanyol en acabar l’ensenyament obligatori.

A aquests pares que volen que els seus fills es puguin educar en espanyol, els proposaria:  un professor particular que els impartís totes les assignatures, a ells sols, en una aula (amb un petit despatx ja faríem) a part i amb les hores dedicades al català a l’aula habitual, amb el professor i els companys habituals.  No oblidem que han de fer català, també.

Segur que esteu pensant que la proposta és una bestiessa i que margina l’alumne.  Doncs crec que no.  La meva proposta és absolutament respectuosa amb la voluntat i les prioritats expressades pels seus pares i, qui realment exigeix un tracte diferent i marginal per al seu fill són ells, que no respecten un sistema educatiu perfectament vàlid per a la immensa major part de la població.  O potser el que volen no és que els seus fills rebin una determinada educació, d’una determinada manera, sinó obligar la resta de nens i nenes de Catalunya a ser educats d’acord amb la seva voluntat i no d’acord amb els criteris científics de la comunitat educativa?  Això no sembla gaire democràtic ni te res a veure amb la llibertat, em sembla.  Ni amb l’educació, de fet.

I arribats a aquests punt, senyors pares, si us plau, expliquin als seus fills per què reben classes a banda i al marge del que fan tots els seus companys.  Segurament no els hauria de costar gaire, si tan segurs estan del que demanen i de les seves prioritats.  I si tenen cap dubte, demanin ajuda als tribunals, que segurament que els ho sabran explicar molt bé.

De tota manera, no ens enganyem, aquesta ofensiva contra el català no és cap fet aïllat.  També hi ha les sentències contra els reglaments municipals, i en vindran més (voleu fer apostes sobre quan començarà el moviment per exigir el bilingüisme a TV3?), amb l’únic objectiu d’imposar, per mandat constitucional, només faltaria, l’espanyol.  Com a avís a navegants, recomano l’editorial de Vilaweb.  I mentre esperem la tornada a les aules en un curs que promet emocions fortes, desapareixo uns pocs dies, per agafar revolada.

css.php