set. 122011
 

Estat del benestar.  Eus ací l’argument en nom del qual es pot prendre qualsevol mesura política, social o econòmica.  Només cal invocar el suposat manteniment de l’estat del benestar i tot resta, automàticament legitimat i revestit d’una pàtina d’honorabilitat i progressisme.  Però no.

Jo diria que l’estat del benestar és, abans que cap altra cosa, aquella situació en què una societat gaudeix de seguretat, en els diferents àmbits:  educatiu, sanitari, laboral, d’habitatge, d’infraestructures…  Quan es garanteix aquesta seguretat, la societat realment es pot desenvolupar en un escenari de benestar.

Les mesures que aquests darrers temps han estat prenent els diferents governs també ens han aportat seguretat en diferents espais:  seguretat que mai més tindrem una feina fixa, seguretat que no tindrem un sou digne, seguretat que no tindrem accés al crèdit bancari, seguretat que mai no podrem comprar un habitatge, seguretat que no podrem estudiar en la nostra llengua, seguretat que els nostres impostos es malbarataran en línies d’AVE inútils, seguretat que si volem una bona sanitat l’haurem de pagar a banda, seguretat que som i serem cada cop més pobres i que els rics seran cada cop més rics…

Aquestes són les úniques seguretats amb què comptem, a hores d’ara.  S’ha destruit absolutament un mediocre estat del benestar que ens havien venut les darreres dècades com a panacea progressista.   No oblidem, per exemple, que les xifres de l’atur a Alemanya, en el pitjor moment de la crisi, eren inferiors a les d’Espanya en el millor moment de bonança econòmica (quan es parlava del miracle espanyol).  I el més greu és que el futur immediat no pinta pas millor.

No podem seguir tolerant que ens menteixin com ho fan aquests suposats defensors del benestar amb les seves polítiques i mesures absolutament inútils per sortir de la crisi (no crec que es pugui dir, honestament, que cap ni una hagi estat efectiva, ans al contrari), que ben bé podrien compartir els sectors polítics més reaccionaris, i que han destrossat el poc benestar i la poca seguretat que teníem.  I això des de governs suposadament progressistes i d’esquerres.

Si us plau, no tornin a utilitzar el nom de l’estat del benestar amb la frivolitat que ho fan, que la realitat no admet més tonteries ni més mentides.  Ni nosaltres les mereixem.

css.php