set. 192011
 

Quan un polític ha de recórrer a qüestions extremadament íntimes i personals i fer-ne bandera com a element d’atracció de votants i simpatitzants, o de posicionament davant els seus, malament rai, perquè això indica que ja no té discurs polític, ni idees, ni propostes.  I això és tot just el que ha fet la candidata socialista Carme Chacón en un recent discurs davant el consell nacional del seu partit.

És cert que la formació política de la Sra. Chacón no és el primer cop que tira d’historial mèdic amb finalitats clarament polítiques i electoralistes, però no per això la pràctica em sembla menys  repugnant.  Potser és que sempre he cregut que l’espai íntim és el que realment dóna la nostra autèntica dimensió com a persones, davant de l’exposició que tots tenim, en major o menor mesura, a l’espai públic, ja sigui a la feina, a l’escola, amb els amics… i, per tant, cal preservar-lo com un bé molt valuós.

Però es veu que no tothom opina igual.  Cap problema.  Si més no, ja sabem que a falta d’arguments més sòlids que considerar tothom enemic, ja sigui de dretes, nacionalista, independentista, o el que calgui (n’estem acostumats, també, a aquestes fugides de gallina sense cap), sempre es pot tirar de la sensibileria i de les vísceres.  Molt poc edificant, de molt poc nivell polític i, per què no, fins i tot una mica gore, tot plegat.

I és que quan no hi ha res més, no hi ha res més.  I com diem nosaltres, d’on no n’hi ha, no en raja.

css.php