set. 112011
 

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.  Sí, sí, nacional, perquè som una nació, encara que no un estat.  Així i tot, ens agrada tenir un dia que ens recordi que tenim un passat i que aspirem a tenir un futur.

Avui assistirem a un seguit d’actes institucionals a pràcticament tots els pobles, viles, barris  i ciutats de Catalunya on els diferents representants polítics exhibiran la seva millor i més nostrada cara (o el seu rictus feixista) en actuacions tan imprescindibles com inútils, perquè sovint emanaran un tuf excessiu de cartró pedra i bambolines que s’esvairà tan bon punt sonin les darreres notes d’un himne massa incòmode per a determinada gent, que tornarà a la seguretat de casa, a fer un bon dinar i migdiada, com li escau a un dia de festa.

Però també hi haurà una altra diada, anònima, o potser no tant, per col.lectiva, de milers de persones que van aprendre “Els Segadors” en una octaveta amb una lletra borrosa i una senzilla partitura, o en un single que algú va tenir l’ocurrència d’editar per recordar-nos qui som i d’on venim.  Serà la diada de moltes persones que, com cada any, o potser com cada dia, faran un viatge al fons de la memòria, a un temps sense renúncies ni traïcions.  Serà la diada de la gent que es llevarà d’hora (en paraules de Guardiola) per treballar i construir un futur;  la de les persones conscients i orgulloses de ser qui són i de voler el que volen, perquè saben que tres-cents anys només són un accident històric que es pot superar.  Serà la diada de tots aquells que pengen la senyera al balcó, ni que siguin els únics de l’edifici;  la de tothom que és conscient que en té dret i mereix una societat millor, més rica, més plena i més lliure.

Més enllà de les paraules ampul.loses i dels escenaris llustrosos, hi ha el país, la seva gent, que exigeix ser allò que és, honestament, dignament, i que mereix una resposta adequada a la seva il.lusió, a la seva constància i, perquè no, als seus somnis.

Bona Diada.

css.php